Programa

1. História da literatura catalã feminina do pós-guerra (século XX)
2. Mercè Rodoreda
3. Aurèlia Capmany e Montserrat Roig
4. Maria-Mercè Marçal
5. A literatura catalã feminina do século XXI
6. Irene Solà e Eva Baltasar

2. BIBLIOGRAFIA
Bases de dados e recursos digitais:
TRACES. Base de dades de llengua i literatura catalanes. Disponível em: https://www.traces.uab.cat/tracesbd/.
RACO. Revistes catalanes amb accés obert. Disponível em: https://www.raco.cat/.
LLETRA. La literatura catalana a Internet. Disponível em: https://lletra.uoc.edu/.
VISAT. Revista digital de literatura i traducció del PEN català. Disponível em: https://www.visat.cat/.
Mapa Literari Català. Disponível em: https://www.mapaliterari.cat/ca/.

Livros, guias e monografias:
IRIBARREN, Teresa; GATELL PÉREZ, Montse; SERRANO-MUÑOZ, Jordi; CLUA I FAINÉ, Montserrat. Literatura i violències masclistes. Guia per a treballs acadèmics.
SKRABEC, Simona. Guia pràctica per a l’escriptura d’un assaig literari. 2022.
ZURRÓN SERVERA, Irene. El giro ecocrítico ante Mercè Rodoreda. 2024.
FRANCÉS, M. Àngels. Exilis interiors i exteriors en els personatges de Maria Barbal i Montserrat Roig. Alacant: Universitat d’Alacant, [s.d.].
AMORÓS, Celia. Teoría feminista, ilustración y modernidad: notas para un debate.

Artigos:
JULIÀ, Lluïsa. Dones i escriptures: construcció del discurs i legitimació en la literatura catalana actual. Dentro de: Literatures.
ESPINÓS FELIPE, Joaquim. Testimoniatge, actualització i fabulació: la memòria històrica de la Guerra Civil en la narrativa catalana actual. Dentro de: Caplletra, n. 66, 2019.
SÁNCHEZ BALLESTER, Raül. Anàlisi ecofeminista de Canto jo i la muntanya balla d’Irene Solà. Dentro de: Ítaca. Revista de Filologia, n. 14, 2023, p. 93–111.